Recursos i estratègies per a mestres que volen integrar les TAC a les seves aules

Archive for Setembre, 2013

Entrevista a l’autor de la Teoria de les Intel.ligències Múltiples: Howard Gardner

Aquesta setmana, el bloc Tiching ha publicat una entrevista a l’autor de la Teoria de les Intel.ligències Múltiples, Howard Gardner.

Podeu llegir-la íntegrament a continuació o accedint directament al bloc Tiching.

Howard Gardner: “No tenemos una única inteligencia”

 

Le encantaba la historia mientras que la educación física no le entusiasmaba. La biografía de Mahatma Gandhi, Experiments in truth, tuvo gran influencia en él. De su juventud, recuerda especialmente cuando editaba el diario de su Instituto, una experiencia que le sirvió para aprender a tratar con otras personas. Hoy es mundialmente conocido por su Teoría de las Inteligencias Múltiples

 

 Howard_Gardner_Destacada-1

Empecemos por el principio… ¿Qué es la inteligencia?
Una inteligencia es el potencial biológico y psicológico para analizar información de formas específicas, con el objetivo de solucionar problemas o crear productos valiosos para la cultura.

Su teoría expone que existen ocho inteligencias. ¿Podemos tener más de una?
Como se desprende de su propia definición, rechazo la idea de que los seres humanos tenemos una única inteligencia. Lo que popularmente se conoce como ‘inteligencia’ hace referencia a las capacidades lingüísticas y lógicas valoradas en ciertas clases de la escuela y necesarias para ciertas tareas escolares. En cambio, no se deja margen para la inteligencia espacial, la personal, la musical…

Ha hablado de dos nuevas inteligencias que están en fase de estudio, la pedagógica y la espiritual. 
Para poder “apoyar” una inteligencia debo investigar mucho y la verdad es que no he tenido tiempo suficiente para detallar la inteligencia pedagógica y, por otro lado, la encuesta que realicé hace años sobre la inteligencia espiritual me dejó dudas acerca de si se trata de una inteligencia en toda regla. Sin embargo, uso estos términos de manera informal e invito a todo el mundo a que pueda hacer lo mismo.

¿Y qué criterio utiliza con el fin de incluir un nuevo tipo de inteligencia en su teoría?
Los ocho criterios que utilizo para determinar las inteligencias de mi teoría son: el potencial de aislamiento por daño cerebral; la existencia de prodigios e individuos excepcionales; una operación identificable o un conjunto de operaciones identificables; una historia distintiva de desarrollo, junto con un conjunto definible de estados finales de desempeño; una evolución histórica; soporte desde tareas experimentales psicológicas; soporte desde descubrimientos psicométricos y la  susceptibilidad de codificación dentro de un sistema de símbolos.

Criterios que se establecen en su libro Estructuras de la mente, publicado en 1983.
Exacto. Estos criterios se han extraído de varias disciplinas y de distintos tipos de poblaciones. No existe una ecuación infalible para determinar si una posible inteligencia tiene o no las cualidades necesarias. Sopeso distintas consideraciones y hago el mejor juicio que puedo. Mi conjetura es que la inteligencia pedagógica y la inteligencia espiritual encajarían muy bien con el criterio ocho, que hace referencia a la susceptibilidad de codificación dentro de un sistema de símbolos. Pero como he dicho, no he sido capaz todavía de hacer la investigación necesaria para alcanzar una conclusión definitiva.

¿Cree que incluirá más tipos de inteligencia en el futuro?
Solo de forma especulativa. Antonio Battro ha escrito acerca de la inteligencia digital, de la cual vale la pena reflexionar. Sin embargo, en la actualidad, lo que él llama inteligencia digital parece reflejarse en la inteligencia lógica-matemática y corporal-cinestésica.

La mayor parte de nuestra comunidad son profesores, ¿cómo pueden ellos identificar la tipología de inteligencia de sus alumnos?
Cuando hablo con los padres, les animo a llevar a sus hijos a un museo y observar detalladamente qué hacen, cómo lo hacen, a dónde se dirigen… Los profesores podrían hacer lo mismo o podrían establecer zonas de juego que nutran las diferentes inteligencias y observar detalladamente qué pasa y qué no pasa con cada alumno.

Una vez se identifican las inteligencias, ¿cómo pueden potenciarse?
Las inteligencias se potencian cuando una persona participa en actividades que implican su ejercicio. Cualquier persona puede mejorar una inteligencia, pero siempre es más fácil si se tiene un alto potencial en un aspecto concreto.

¿Deberían replantearse los planes de estudio con el objetivo de potenciar todas las inteligencias?
No creo que sea necesario replantearse los objetivos de los planes de estudio. Pero sin duda vale la pena pensar si estos objetivos se pueden alcanzar de distintas maneras. Creo que todo objetivo educativo puede alcanzarse mediante distintas vías.

¿Cuál es la importancia de las nuevas tecnologías, como Tiching, en el proceso de aprendizaje de cada alumno?
Cualquier buen profesor debe familiarizarse con las tecnologías, si bien no deben dictar los objetivos educativos. Más bien el maestro (o padre o estudiante o responsable político) debería preguntarse: ¿puede la tecnología ayudar a conseguir este objetivo y qué tecnologías tienen más posibilidades de ser útiles para ese fin?

¿Qué inteligencia tiene más desarrollada?
Creo que soy más fuerte en la inteligencia lingüística y musical, y continúo trabajando con mi inteligencia interpersonal e intrapersonal.

Finalmente, ¿en qué proyectos está trabajando en la actualidad?
Durante los últimos veinte años, he estado involucrado con el Proyecto GoodWork, un estudio acerca de cómo las profesiones sobreviven en un contexto en el que los mercados son muy potentes. El GWP tiene ahora muchas ramificaciones y se puede leer enthegoodproject.org. Además, con Richard Light, un colega cercano, estoy empezando un nuevo proyecto sobre artes liberales y ciencias en el siglo XXI. Queremos entender cuál es la mejor forma de crear y preservar una forma de educación superior que valoramos, pero que se encuentra en peligro por muchas razones.

Introducció a les intel.ligències múltiples

Ja fa més de 25 anys que l’investigador i professor de la Univesitat de Harvard Dr. Howard Gardner va publicar el seu primer llibre sobre les Intel·ligències Múltiples:  Estructures de la Ment. Des d’aleshores la psicologia de la intel·ligència ha anat canviant progressivament però sòlidament i les bases d’aquesta teoria s’han anat introduint en el camp de l’educació responent a les demandes emergents al voltant del concepte de diversitat.

La intel·ligència ha passat de ser única i estàtica a múltiple i dinàmica. La primera d’aquestes característiques posa en evidència que existeixen múltiples formes d’ensenyar i aprendre i la segona ressalta que les intel·ligències són canviants  al llarg de tota la vida dels subjectes en funció de les demandes i les pressions de l’entorn.

En paraules de Gardner: Una intel·ligència és un potencial biopsicològic per processar informació que es pugui activar en un marc cultural per resoldre problemes o crear productes que tenen valor per una cultura.

El pare de les intel·ligències múltiples és crític amb les mesures clàssiques de QI i amb les pràctiques pedagògiques tradicionals.

Sota la perspectiva d’aquesta teoria les pràctiques pedagògiques han de servir per acompanyar als alumnes en el desenvolupament de les competències diverses. L’escola ha de donar un tomb important per saber potenciar els punts forts de cada un dels alumnes i no només d’aquells que destaquen en les matèries clàssiques (lògica-matemàtica, llengua i gestió de memòria). Complementàriament, la detecció i desenvolupament d’aquestes fortaleses i l’establiment de ponts entre totes les intel·ligències ha de servir-nos també per aconseguir un rendiment acceptable en els punts febles dels nostres estudiants.

Gardner descriu almenys 8 intel·ligències. Totes elles es troben representades en cada un dels individus encara que en diferents nivells o graus.

Intel·ligència lògica matemàtica Capacitat per analitzar problemes d’una manera lògica, de solucionar problemes matemàtics i de realitzar investigacions d’una manera científica. (matemàtics, científics…)Es distingeix per elevades  habilitats en la resolució de problemes lògics i en les matemàtiques. Qui la posseeix fa les preguntes del “per què” i el “com”, raona sobre les coses, vol saber “què passarà després d’allò” i pensa de forma seqüencial.

Pistes per potenciar-ne l’ expressió: experimentar, preguntar, resoldre trencaclosques lògics, calcular, classificar objectes, resoldre misteris, visitar museus, treballar amb materials de ciències…

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Albert Einstein.

Intel·ligència espaial Capacitat per reconèixer i manipular pautes i espais grans i espais més reduïts (arquitectes, pilots, cirurgians…)Es distingeix per: el gust pel disseny, el dibuix i les imatges. Pensen en imatges, en espais i en superfícies

Pistes per potenciar-ne la expressió: la pràctica de les activitats d’expressió artística, crear gràfics per organitzar idees, mapes mentals, trencaclosques, treballar amb material gràfics, vídeos, pel·lícules.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Antoni Gaudí.

Intel·ligència corporal-cinestèsica Capacitat per utilitzar parts del propi cos, o la seva totalitat, per resoldre problemes o crear productes. (ballarins, actors, esportistes, artesans…)Es distingeix per: El desig de moure’s, la tendència a estar sempre en moviment. Interactuen amb l’entorn mitjançant sensacions somàtiques. Els agrada construir tocar, gesticular.

Pistes per potenciar-ne l’expressió: jocs de rol, teatre, coses per construir, esports i jocs físics, experiències tàctils, experiències d’aprenentatge directes.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Josep Guardiola.

Intel·ligència lingüística Capacitat per aprendre idiomes i utilitzar el llenguatge per aconseguir determinats objectius (advocats, oradors, escriptors, poetes…)Es distingeix per: el plaer en el llenguatge i la parla. Els agrada llegir, escriure, jugar amb les paraules, explicar històries i que els expliquin històries.

Pistes per potenciar-ne l’expressió: la lectura, els elements per escriure, els debats, els diàlegs, les discussions, els contes.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Miquel Martí Pol, Josep Pla.

Intel·ligència musical Capacitat per interpretar, composar i aprendre pautes musicals (músics)Es distingeix per: el plaer per la música, els sons i els ritmes. Els agrada seguir els ritmes amb els peus o les mans o entonar melodies

Pistes per potenciar-ne l’expressió: assistir a concerts, introduir música de fons durant la pràctica d’altres activitats, cantar, fer música, escriure cançons, tocar instruments musicals.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Pau Casals, Lluís Llach, Serrat.

Intel·ligència naturalista Capacitat per distingir, classificar i utilitzar elements (objectes, animals, vegetals i minerals) del medi ambient, urbà o ruralEs distingeix per: relacionar-se i gaudir del medi natural.

Pistes per potenciar-ne l’expressió:  la jardineria,
l’observació i l’anàlisi de la fauna i la flora, la investigació de fenòmens de la natura.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Charles Darwin, Pius Font i Quer.

Intel·ligència interpersonal Capacitat per comprendre intencions, motivacions i desitjos aliens i, en conseqüència, la capacitat per treballar eficaçment amb altres persones (venedors, mestres, líders religiosos i polítics, actors…)Es distingeix per: grans habilitats interpersonals.  Els agrada parlar, intercanviar idees i influir en les persones. Solen ser líders del grup. Es comuniquen bé i resolen adequadament els conflictes. Són bons oients i capaços de negociar, organitzar, mediar  i ser convincents.

Pistes per potenciar-ne la expressió: debats, treball cooperatiu, reunions socials, aprenentatge tipus mestre-aprenent.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria la Mare Teresa de Calcuta.

Intel·ligència intrapersonal Capacitat per comprendre’s a un mateix, de tenir un model útil i eficaç d’un mateix, que contingui els propis desitjos, pors i capacitats, i de utilitzar aquesta informació amb eficàcia i en la regulació de la pròpia vidaEs distingeix per: el desig d’estar sols. Comprenen bé les seves fortaleses i debilitats i saben fixar-se fites i objectius realistes.

Pistes per potenciar-ne l’expressió: escriure un diari, treballar la introspecció, pensar sobre les pròpies habilitats i emocions, elaborar projectes individuals, donar temps per estar sol.

Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Mahatma Gandhi.

Font: Intel·ligències Múltiples – dades.cat – Psicologia i Educació

Recurs per a PDI: Els mesos i les estacions

Paperògraf per a treballar els mesos i les estacions a cicle incial.

2013-09-27_0104