Recursos i estratègies per a mestres que volen integrar les TAC a les seves aules

PDI vs pissarra de guix

La incorporació a l’aula d’una PDI ha suposat un benefici tant per al professorat com per a l’alumnat. Així, beneficia els docents en tres aspectes:

  1. Accés a una tecnologia molt fàcil d’utilitzar que aporta seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació (TICE). El professorat aprèn ràpidament els rudiments tècnics bàsics per usar aquesta eina. No és pas en la tecnologia en el que els docents hauran de realitzar un sobreesforç de canvi, sinó en la metodologia i, sobretot, en l’accés i l’ús de nous recursos.
  2. Augmenta la satisfacció, la motivació i, sobretot, l’autoestima del professorat. Com que el professorat s’adapta fàcilment a la nova eina i a la seva tecnologia, aquest adquireix confiança en el seu ús, car s’adona que a través d’ella es va introduint, poc a poc i sense entrebancs, en l’ús educatiu de les TIC.
  3. Adaptació ràpida a aquesta nova eina dins el procés d’ensenyament-aprenentatge. Com que és una eina que substitueix la pissarra tradicional, s’adona que a més de realitzar allò que tradicionament feia, té els avantatges de la immediatesa d’accés i ús de nous recursos, de desar sessions inconcluses, de fer més partícip l’alumnat en la dinàmica de l’aula, d’afavorir un aprenentatge multimèdia, etc.

Pel que fa a l’alumnat, s’ha demostrat que aquesta eina:

  • Promou una major implicació i participació de l’alumnat, i, a més, afavoreix un treball de caràcter més col·laboratiu per a la construcció conjunta del coneixement. La implicació i la participació de l’alumnat es veuen afavorides perquè amb la PDI pot donar sortida, o presentar de manera més fàcil, a allò que ha fet o ha cercat. Per tant, la PDI no és només una eina per al docent, sinó que també és el discent qui se l’apropia.
  • N’incrementa l’atenció i la motivació. Ja s’ha comentat que amb la PDI s’afavoreix l’aprenentatge multimèdia en què l’element audiovisual té un pes destacat. Els continguts que es treballen a l’aula són més motivadors i les explicacions són més senzilles i entenedores.

D’una manera molt esquemàtica, i per entendre les possibilitats que el programari de gestió dóna, es podria dir que aquest programari permet que una PDI actuï com:

  1. Una pissarra tradicional.
  2. Un ordinador.
  3. Una eina d’autor.
  4. Una carpeta de recursos.

a) La PDI és una pissarra tradicional.

El programari de gestió de les PDI permet simular una pissarra tradicional damunt el tauler.

Smart Notebook i ActivInspire poden actuar talment com una pissarra tradicional de guix o de retolador, és a dir, que sobre un fons en blanc el professorat hi pot escriure, guixar, dibuixar, esborrar mentre explica, comenta, presenta…, amb el valor afegit que quan s’acaba la sessió ho desa i pot reprendre el discurs a la sessió següent. No com amb la pissarra tradicional que quan acabava la sessió el professorat havia d’esborrar tot allò que hi havia escrit, guixat i dibuixat.

b) La PDI actua com un ordinador.

Abans d’incidir en aquesta característica, caldria introduir un nou concepte, el de programari de treball, que és aquell programari instal·lat en un ordinador i que el professorat fa servir habitualment per desenvolupar la seva tasca, és el cas dels processadors de textos, programaris per fer presentacions, fulls de càlcul, JClic, Quaderns Virtuals, programes de tractament de so, d’imatge…

El programari de gestió de les PDI permet interactuar amb l’ordinador a través del tauler, és a dir, aquest es converteix en una pantalla d’ordinador sobre la qual hom pot accedir, activar, presentar i exercitar qualsevol recurs elaborat, ja sigui amb el programari de gestió o amb el programari de treball.

El dit (per a les PDI Smart) i el punter digital (per a la PDI Promethean) substitueixen el ratolí per obrir arxius i executar aplicacions. Per exemple, per passar una a una les diapositives d’una presentació feta amb Impress o PowerPoint, només cal clicar damunt el tauler amb el dit o amb el punter digital, sense haver d’accedir al teclat o al ratolí de l’ordinador, per fer-ho.

Els objectes d’aprenentatge elaborats amb les eines d’autor com el JClic, el Hot Potatoes o els Quaderns Virtuals, simulacions i applets de Java i els llibres digitals són alguns dels recursos als quals hom pot accedir, activar, presentar i exercitar damunt d’una PDI.

Dues maneres d’interactuar

Per poder interactuar amb aquests recursos els programaris de les PDI disposen d’un conjunt d’eines que permeten actuar-hi directament al damunt: marcant, assenyalant, escrivint, capturant, etc.

a) La primera són les anomenades eines flotants, perquè una barra amb les eines més usuals “flota” a la pantalla per damunt de les aplicacions, recursos i programes que hi ha oberts.

Clicant aquí trobareu més informació sobre les eines flotants del Smart Software i la manera de personalitzar la barra.

Les accions que hom fa sobre les aplicacions, recursos i programes poden ser capturades i recollides en una pàgina del programari de la PDI.

b) La segona és l’anomenada tinta electrònica o capturador de tinta o Ink Aware: vol dir que es pot escriure i dibuixar en un arxiu que estigui actiu. En principi la compatibilitat fa referència als programes del paquet ofimàtic Microsoft Office així com en alguns programes de tractament gràfic i de presentacions. En el programari Interwrite Workspace, aquesta opció se l’anomena modalitat oficina.

Mitjançant aquesta opció, les anotacions que es fan damunt els arxius d’aquests programes passen a formar part de l’esmentat arxiu com una imatge.

Clicant aquí trobareu més informació sobre les característiques de l’Ink Aware del programari Smart.

c) El programari de les PDI és una eina d’autor.

Les eines d’autor són instruments de creació i de treball intel·lectual que permeten generar un entorn d’aprenentatge dinàmic. Entre les seves funcionalitats destaca, per damunt de totes, la possibilitat de crear objectes d’aprenentatge, presentacions o petites aplicacions des de la mateixa eina.

Les eines d’autor més bàsiques són aquelles que només permeten un nombre limitat d’accions perquè l’usuari interactuï amb el sistema, com per exemple, crear mapes sensibles o anar d’una diapositiva a la següent.

Les eines d’autor més conegudes són les eines ofimàtiques, de tractament d’imatge i per a la creació de materials multimèdia com el JClic, el Hot Potatoes o els Quaderns Virtuals, així com el Flash.

El programari de les PDI, com l’Smart Notebook o l’ActivInspire, pot actuar com una eina d’autor, sempre que es tingui instal·lat a l’ordinador personal per a la preparació del treball a l’aula.

El programari de les PDI disposa d’unes eines que permeten la creació d’objectes d’aprenentatge: presentacions, aplicacions multimèdia… Aquestes eines que s’han identificat a l’inici d’aquest apartat són les eines de notes, d’edició, de creació i de gestió de pàgines, de presentació i de gestió, així com altres eines més específiques.

En aquestes dues adreces es presenta una seqüència per a la creació d’un objecte d’aprenentatge a partir del programari Smart Notebook:

D’una manera abreujada, els passos per a la creació d’un objecte d’aprenentatge són:

  1. Elaboració d’un guió previ on s’identifiqui l’estructura, els continguts i les activitats d’aprenentatge que s’hi volen incloure.
  2. La creació d’un fitxer i la inserció de pàgines en blanc.
  3. Inserció d’objectes (imatges, formes, text, arxius de so, arxius de vídeo, arxius de Flash…).
  4. Tractament d’aquests objectes (agrupar/desagrupar, blocar/desblocar, transparència, color, interactivitat, reconeixement de text…).
  5. Inserció d’enllaços…
  6. Identificació d’aquells materials complementaris que hom pensa utilitzar en l’explotació didàctica de l’objecte d’aprenentatge.

d) El programari de les PDI és una carpeta de recursos.

S’ha comentat que el programari de la PDI pot actuar com una eina d’autor per a la creació d’objectes d’aprenentatge. Per facilitar aquesta tasca cadascun dels programaris inclou una Galeria amb milers de recursos de tota mena útils per a la dinàmica de treball a l’aula i per a la creació d’objectes d’aprenentatge.

La Galeria s’organitza en carpetes i els recursos que conté són de diferents tipologies: imatges (dibuixos, fotografies, gràfics, etc.), sons, animacions, fons de pantalla, plantilles per a pàgines, plantilles d’arxius multimèdia per a la creació d’activitats i, fins i tot, mostres de lliçons, és a dir unes unitats didàctiques creades a partir del programari de cadascuna de les PDI i plantilles per al seu disseny.

A més la Galeria permet una personalització amb la incorporació d’aquells recursos que el professorat utilitza de manera habitual per a l’elaboració dels objectes d’aprenentatge propis.

Clicant aquí trobareu informació sobre la Galeria de l’Smart Notebook i la manera d’organitzar el contingut propi.

Els arxius que es creen amb el programari d’algunes PDI actuen com una veritable carpeta. Disposen d’una opció que permet incorporar a manera d’arxius adjunts altres recursos: arxius de text (programacions o els fulls de les activitats dels alumnes), altres presentacions, vídeos, sons, arxius multimèdia, enllaços, etc.

D’aquesta manera en un sol arxiu el professorat té a l’abast tots aquells documents que necessita per desenvolupar una seqüència didàctica.

%d bloggers like this: